Rodolf Sirera, encontre amb l´autor 9nov23

 Dijous 9 de novembre 2023, 20.00 horas.

 Sala Llevant. Auditori i Centre Cultural de La Nucia

 Encontre amb l´autor Rodolf Sirera

 Entrada lliure.

Molt recomanable aquest encontre amb un creador infatigable com Rodolf Sirera. La seua trajectòria com a dramaturg, guionista i traductor li ha portat a estar en fronts creatius molt diferents i també a rebre nombrosos premis. És un dels autors valencians més premiats i amb els seus 75 anys segueix amb una agenda completa, plena de cites culturals, de presentacions, de projectes i també presenciant la posada en escena d'obres seues.

Amb 61 textos teatrals, escrits fins a l'estiu de 2023, que van des de la primera obra dramàtica que va presentar Rodolf Sirera, titulada "La Pau (retorna a Atenes)", basada en "La Pau d’Aristòfanes" (1969/73) fins a la comèdia de 2023 "El deute", sempre hi ha en escena o en cartell una o diverses obres seues. Així, un exemple destacat, del 2 al 5 de noviembre de 2023, el Teatre Principal de València ha acollit una nova producción de la comèdia d´intriga “Maror (Les regles del gènere)”, que Rodolf Sirera va escriure l´any 1994 i que ara ha tingut altra visió escènica amb la direcció de Juan Luis Iborra, director teatral –de l´Alfàs del Pi- especialista en comèdies.

Aquesta setmana, la Universitat de València des del Servei de Cultura Universitària, presenta al Centre Cultural La Nau de València, una de les obres fonamentals dins del teatre en valencià, que Rodolf Sirera va escriure l´any 1972, “Plany en la mort d´Enric Ribera”. En aquesta obra teatral, la tercera, que Sirera va presentar, ens porta a conèixer la suposada vida d'un destacat actor valencià, Enric Ribera, fent al mateix temps un recorregut per la meitat del segle XX. Teatre d´experimentació, escrit en els darrers anys de la dictadura de Franco i premiada aquell mateix any 1972 i després, ja en democracia arriben altres premis, entre els quals destaca el “Premi Ciutat de Barcelona” atorgat lány 1978.  

Part de les obres teatrals de Rodolf Sirera s´han traduït a 16 idiomes. El llistat de premis que ha rebut Rodolf Sirera es molt extens, uns 40 premis, entre els quals figuren recents, com el Premi de la Crítica Literària Valenciana -2020- per la seua obra “Dinamarca” que també reb el mateix any el Premi al Millor Text de les Arts Escèniques Valencianes.  També, Rodolf Sirera, té atorgat, l´any 2019, el Premi d´Honor la trajectòria de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Altre reconeixement, Premi Crítica dels Escriptors Valencians -2016-. Ha rebut 5 vegades el Premi Max de Teatre, de gran prestigi a Espanya. I també les seues traduccions, amb una trajectòria de prop de 40 adaptacions i traduccions, han rebut distincions i premis.

Aquest encontre s´ha inclòs de la campanya “Llegim als pobles” de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb la participació de la Regidoria de Cultura de La Nucia.

Aquest és el currículum, en versió curta, de la trajectòria de Rodolf Sirera:

Nascut a València, 1948. Llicenciat en Història per la Universitat de València, on cursa també estudis de filologia espanyola. Dirigeix, entre els anys 1968 i 1976, els grups de teatre Centre Experimental de Teatre i El Rogle  de València.

Entre els anys 1971 i 1979 exerceix la crítica teatral a diverses publicacions pe­riòdiques de València: Gorg  (1971/72), Cartelera Turia  (1972/75), La Marina (1973/74) i Valencia Semanal  (1977/79). Col·labora també, durant aquests anys, a Destino i Serra d’Or de Barcelona i Primer Acto de Madrid.

El 1979 és anomenat co-director artístic del Teatre Principal de València, i el 1983 Director dels Teatres de la Diputació de València –Teatre Principal, Sala Es­calante i Festival de Teatre Sagunt a Escena, que crea–. Durant aquest període al capdavant dels Teatres de la Diputació de València produeix per a l’escena, entre altres, La Dama del Mar d’Ibsen, en traducció de Rodolf Sirera i amb direcció de Juli Leal; El creuament del Niàgara  d’Alonso Alegria, versió de Josep Lluís Si­rera i direcció de Joan Ollé, i Flor de Otoño de José Maria Rodríguez Méndez i di­recció d’Antonio Díaz Zamora.

El 1984 passa a dirigir el Servei de Música, Teatre i Cinematografia de la Generalitat Valenciana, lloc que ocupa fins el 1988. Entre 1988 i 1990 publica no­vament articles i col·laboracions literàries, entre altres a El Temps  i el diari Levante, tots dos de València. El 1990 torna al Teatre Principal de València en qualitat de Director Gerent, activitat que desenvolupa fins a gener de 1993. El setembre d’aquest mateix any es reincorpora a l’administració autonòmica, i és anomenat Cap del Servei de Promoció Cultural i Mitjans Audiovisuals en la Con­selleria de Cultura, càrrec que exerceix fins a octubre de 1995.

Ha estat també, dues vegades (1987/88 i 1989/92), membre del Consell Rector de l’IVAECM (Institut Valencià d’Arts Escèniques, Cinematografia i Música), i entre 1985 i 1993 Conseller de Número de la IVEI (Institució Valenciana d’Estudis i Investigació). En el camp docent ha estat professor visitant a la Uni­versitat de Chicago (tardor de 1987) i durant quatre anys (1990-1993) profes­sor associat de Literatura Espanyola a la Universitat de València. També ha for­mat part, el 1988, de l’equip de direcció de la Universitat d’Estiu de Gandia, i entre 1989 i 2000 fou director de la col·lecció de teatre de l’Editorial Tres i Quatre de València. El 2001 va ser escollit membre de la Junta Directiva de la Sociedad General de Autores y Editores de España (SGAE), a la qual ha pertangut fins a juny de 2011, i el maig de 2002, de la de l’AAT (Asociación de Autores de Teatro), on romandrà fins a març de 2014. El juny de 2002 va ser anomenat membre del Consejo del Teatro del INAEM, del qual formà part fins 2004. Entre 2002 i 2006 va dirigir, juntament amb Enric Gomà, el màster en guió de televisió del Centre de Formació de Guionistes Luis García Berlanga, a la UIMP de València. És membre fundador de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya, i va ser vocal de la seua Junta Directiva i director de la revista Artescénicas entre 2014 i 2017. Conjuntament amb Josep Ruvira va coordinar, per a la Fundació Societat i Progrés, l’Encontre per a la reconstrucció de la cultura, que es va celebrar a la Universitat de València el febrer de 2015. De 2019 a 2022 va formar part de la Junta Directiva de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, de la que és també membre fundador. El 2022 es va incorporar novamente a la Junta Directiva de la Academia de las Artes Escénicas de España, on és director del Servei de Publicacions.

En el camp de la ràdio i la televisió ha col·laborat en l’elaboració de les normes artístiques de doblatge per a Televisió Valenciana, i el 1989 va dirigir, per a Ca­nal 9 Ràdio, l’adaptació radiofònica de la novel·la de Ferran Torrent No empren­yeu el comissari.  Per a TV3 ha escrit un dels dramàtics de la sèrie 13x13  (1988), i per a Televisió Valenciana diversos guions de la sèrie Russafa 56, di­rigida per Carles Mira (1992) i ha estat argumentista i guionista principal de la telenovel·la Herència de sang (1995-1996). També ha col·laborat amb Josep M. Benet i Jornet en l’argument de la telenovel·la Nissaga de poder, per a TV-3, Televisió de Catalunya (1995, emesa el 1996-1998) i ha estat argumentista i cap de guions de la telenovel·la A flor de pell  (Canal 9, 1997), i entre 1996 i 1999 cap de guions de la telenovel·la El Súper (Tele 5). Conjuntament amb Gisela Pou i Enric Gomà ha escrit la sèrie setmanal Temps de silenci, emesa per TV-3, Televisió de Catalunya entre 2001 i 2002, i Setze dobles, emesa per la mateixa cadena durant 2003. Entre 2005 i 2012 ha estat argumentista i coordinador de guions de la sèrie Amar en tiempos revueltos de la primera cadena de Televisión Española, i el 2006 va crear, conjuntament amb Josep M. Benet i Jornet i David Castillo, la sèrie Mar de fons, per a TV-3, Televisió de Catalunya. El 2014 va coordinar els guions de  l’adaptació per a televisió de la novel·la d’Ildefonso Falcones La catedral del mar (Antena 3, TV3 i Netflix) i n’escrigué el del primer i l’últim episodi, i el 2015 els de la novel·la de Paloma Sánchez Garnica La sonata del silencio (TVE), de la que també escriu dos capítols. I el 2017, a partir d’un argument propi, escrit en col·laboració amb Josep Lluís Sirera, va dirigir els guions i fou productor executiu de la sèrie Parany, que es va emetre a desembre de 2019 en À punt. Darrerament ha coordinat els guions de l’adaptació per a televisió de la novel·la d’Ildefonso Falcones Los Herederos de la tierra (Antena 3, TV3 i Netflix, emesa en aquest plataforma en abril de 2022) i també en aquest cas n’ha escrit el del primer i l’últim episodi.

El 1991 rep el premi Sanchis Guarner  –edició 1989– que atorga la Diputació de València al conjunt d’una trajectòria literària, i el 1992 el Premi de la Generalitat Valenciana al millor text dramàtic estrenat durant l’any anterior, per Indian Summer. El 1997 li es atorgat el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya “per la representació de Maror, estrenada el 25 de gener de 1996 al Teatre Romea de Barcelona, i per la seua trajectòria i contribució com a dramaturg a la dignificació i renovació de la literatura dramàtica catalana actual.” El 2003 va ser l’autor homenatjat a la XI Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos d’Alacant. Aquest mateix any va guanyar, per la seua adaptació de la novel·la d’Albert Camus La caiguda, el Premi Max Aub al millor text o versió als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, i el 2006 va obtenir, per Raccord, el Premi Max al millor text dramàtic en català o valencià, premi que va aconseguir novament el 2007 per El verí del teatre. El 2014, conjuntament amb Carles Alfaro, va obtenir el seu tercer Max, en aquest cas a la millor traducció i adaptació, per la realitzada sobre L’estranger d’Albert Camus. El 2017, als XXVI Premis Turia, se li concedeix el Premi Especial de Teatre i el 2018 el Premi Liber de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya “pel brillant trasllat al llenguatge audiovisual d’una obra literària [La catedral del mar]”. I en aquest mateix any, Tic-tac, en l'escriptura de la qual va col·laborar amb Carles Alberola i Pasqual Alapont, va obtenir el Max al millor espectacle musical i el Premi Cartellera Turia al millor text teatral. El 2019, obté novament el Premi Cartellera Turia i el Premi d’Honor de les Arts Escèniques, que atorga la Generalitat Valenciana. El 2020 li es atorgat el Premi d’Honor d’AVETID per la seua trajectòria professional.

Entre les seues sus obres dramàtiques destaquen Plany en la mort d'Enric Ribera  (1972); El brunzir de les abelles (1975, en col·laboració amb Josep Lluís Sirera); El verí del teatre  (1978); Bloody Mary Show (1979); La primera de la classe (1983); Fun­ció de gala (1985); Cavalls de mar (1986, col·laboració amb Josep Lluís Sirera); Indian Summer  (1987), l’òpera El triomf de Tirant (1991), amb música d’Amand Blanquer i llibret escrit conjuntament amb Josep Lluís Sirera; La caverna (1993); Maror (1994); Punt de fuga (1999), La mirada de l’alquimista (2000); Silenci de negra (2000), novament en col·laboració amb Josep Lluís Sirera, amb qui va escriure també El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2003) i Benedicat (2005). El 2011 torna a l’escriptura teatral amb Trio, i el 2012 Mario Gas dirigeix un nou muntatge de l’obra El veneno del teatro que realitza una llarga gira per tota Espanya i es representa també a l’Argentina i Uruguay. El 2014 escriu Plagi, i el 2019 Dinamarca, última obra de la trilogia Europa en guerra, que havia quedat interrompuda per la mort, el 2015, del seu germà Josep Lluís. Amb Dinamarca obté el Premi Serra d’Or de la Crítica, el Premi Cartellera Turia, el Premi de l’Associació de Crítics Valencians, el Premi Max en la categoria d’autoria teatral i el Premi de les Arts Escèniques Valencianes 2020. També el 2019 escriu Supervivents, obra no estrenada i que roman inèdita, i participa amb Matinada en l’espectacle Presoners, d’Albena Teatre, que guanyà el Premi de les Arts Escèniques Valencianes 2021.