+EMOCIONES

+EMOCIONES
PASIÓN POR LAS ARTES

20210826

Tota flor sense cossiol - Joaquim Cano 22oct21


Divendres, 22 d´octubre de 2021, a les 20.00 hores.

Sala Ponent. Entrada lliure.

Auditori i Centre Cultural de la Mediterrània. La Nucia.

Presentació del poemari “Tota flor sense cossiol” de Joaquim Cano Sais.

V Premi Francesc Garriga de Poesia, premi convocat per La Breu Edicions, Edicions del Buc, CafèCentral Edicions i AdiA Edicions.

Amb la col.laboració i participació de Pere Císcar, poeta valencià, de Bellreguart i del regidor de Cultura de la Nucia, Pere Lloret. Després de la presentació l´autor signarà exemplars. Entrada lliure.

En aquest V Premi Francesc Garriga de Poesia s´ha destacat de l´estil de Joaquim Cano Sais i del seu poemari “Tota flor sense cossiol” que “evoca el créixer de les flors per dibuixar el trànsit d´un jo que qüestiona els fonaments de l´existència i les possibilitats del llenguatge i la creació”.

Joaquim Cano Sais (1995, la Nucia, Marina Baixa) ha estudiat el Grau en Filologis Catalana a la Universitat d'Alacant, amb l'obtenció del premi extraordinari.

Ha fet una estada d'estudis a l'Università Orientale de Nàpols i s'ha especialitzat en estudis literaris. Tot i això, des de menut, ha repartit el seu esforç entre la formació filològica i la formació musical, amb la trompa. Aquest binomi ha esdevingut quelcom sòlid i en forma de flux osmòtic. Durant la seua etapa universitària i els anys posteriors, ha publicat en revistes com la revista Capicua, de la Universitat d'Alacant, i a Gargots Revista Literària, de la Universitat de València. Actualment, és professor d'Educació Secundària a l´IES la Nucia i, el passat any, va obtenir el V Premi Francesc Garriga de Poesia, amb Tota flor sense cossiol, convocat per La Breu Edicions, Edicions del Buc, CafèCentral Edicions i AdiA Edicions.

A més, ha resultat finalista en l'edició del 2019 del Premi Sambori, amb el conte Les mans fredes, en l'edició del 2020 del Premi de Poesia Pare Miret de Beniopa, amb el poema Èdip i guanyador d'aquest últim en l'edició del 2021, amb el poema Obituari.

Pere Císcar (Bellreguard, la Safor, 1975). Professor de valencià a secundària. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València amb la tesi La poesia catalana dels anys setanta al País Valencià. El primer Joan Navarro (1973-1989) (consultable al Roderic de la UV).

Ha escrit els pròlegs de 40 anys de grills esmolen ganivets a trenc de por de Joan Navarro i L’esmorteïda estela de la platja de Salvador Jàfer (Ca Revolta, 2014), de L’esmorteïda estela de la platja de Salvador Jàfer (3i4, 2014) i d’Estocolm de Josep Vicent (autor-editor, 2017). Ha ressenyat llibres a les revistes El temps, Caplletra, Núvol i sobretot Caràcters. Ha presentat en viu novetats de Joan Navarro, Josep Vicent, Josep Manel Esteve i Jordi Colonques.

Com a poeta Pere Císcar practica el joc de paraules. Ha publicat textos en Saforíssims, al catàleg Bio(s) de l’enyorat Evarist Navarro i en les antologies Poetes d’ara en homenatge a Ausiàs March (Qasida/UV, 1997), 62 poemes per l’Ovidi (Brosquil, 2008) i Tibar l’arc (TriaLlibres, 2012). Participà en les difuntes revistes saforencovalencianes Albadís i Òxid, en la també difunta Mà d’obra i en l’electrònica i viva SèrieAlfa. Ha publicat els següents poemaris: Ara és de(mà) (Ajuntament de Mislata, 2000, premi local) i A plec dispers (Edicions 96, 2008).

No hay comentarios: